Batuda de senglar a Maçanet de la Selva: un cap de setmana amb «los Lolos» de la Colla Vella
La batuda de senglar és molt més que el moment del tret. És compartir una jornada de caça, buscar la petja, seguir el treball dels gossos, esperar al lloc assignat i, quan arriba l’ocasió, viure un lance que pot durar només uns segons. A la Colla Vella de Maçanet de la Selva, aquest cap de setmana n’hem tornat a tenir una bona mostra.
La cacera del senglar és necessària perquè a falta de depredadors naturals i amb l’estat d’abandonament dels boscos el senglar cría sense aturador i causa destrosses a les hortes i conreus, és el principal motiu d’accidents de trànsit i el principal vector d’expansió de la PPA (perta porcina africana)
Fa temps que no explicàvem al blog de Cotos Mas les nostres pròpies jornades de caça. Aquest cap de setmana hem tornat a sortir amb la Colla Vella de Maçanet de la Selva, una colla amb la qual compartim batudes, experiències i, sobretot, moltes hores de muntanya.
Entre els seus membres hi ha dos caçadors que comparteixen nom i una característica que tothom els reconeix: Manuel Romero i Manuel Vílchez tenen molt bona punteria. Tant és així que dins de la colla se’ls coneix afectuosament com «los Lolos» i tenir-los en una bona parada és garantia que faran feina.
I aquests dies un dels dos ha estat especialment protagonista.
Manuel Romero venia, a més, d’explicar-nos una experiència ben diferent. Ens va ensenyar les fotografies d’una montería a Càceres, on va tenir unes jornades particularment afortunades: el primer dia va caçar dos cérvols i, el segon, una cérvola.
De les grans extensions extremenyes, però, tocava tornar als boscos de la Selva i retrobar-se amb la Colla Vella.
Batuda de senglar amb un Manuel Romero en ratxa
La jornada d’ahir va deixar un nou lance per recordar. Manuel Romero va caçar un senglar d’uns 50 quilos, un resultat que de seguida va provocar les felicitacions i bromes dels companys al grup de WhatsApp de la colla.
«Lolillo», «Romerales, estás que te sales» o «eres un makina» són algunes de les expressions amb què els companys celebraven el resultat. Un ambient que reflecteix una part important d’aquestes jornades: darrere de cada cap de caça hi ha també la satisfacció compartida per tota la colla.
Però la ratxa de Manuel encara no havia acabat.
Avui ha tornat a tenir una oportunitat de tir, aquesta vegada amb una cabirola molt maca que, segons explicava ell mateix, «iba que se las pelaba». És a dir, un animal que passava a gran velocitat i que convertia el tret en un lance especialment difícil.
La reacció dels companys ha estat immediata. Noves felicitacions per la punteria i una resposta de Manuel que resumeix bé l’esperit amb què es viuen aquests moments a la colla: «es suerte del punto». Perquè el lloc que et toca, el moviment dels animals, la feina dels gossos i una infinitat de circumstàncies poden determinar una jornada. Però quan un animal passa «volant», també cal estar preparat, tenir bona punteria i encertar.
Així són moltes jornades amb la Colla Vella de Maçanet de la Selva. Hi ha dies amb poques ocasions, la sequera i la calor dificulta la feina dels gossos, dies de llargues esperes i altres en què tot sembla posar-se de cara. I després hi ha els companys, les bromes i aquells lances que continuen comentant-se quan la batuda ja s’ha acabat, durant l’àpat de la Colla.
Aquest cap de setmana, sens dubte, ha estat el cap de setmana d’un dels nostres «Lolos». Ara falta veure quan Manuel Vílchez https://www.instagram.com/manolodel1971/ recull el guant.
